Aquí va una reflexió sobre el paper del pensament en l'educació:
http://serbal.pntic.mec.es/~cmunoz11/aguilar49.pdf
Aquesta filòsofa contemporània proposa una visió de l'educació basada en la praxis de l'experiència de cóm pensar, no en l'acumulació de veritats ni prescripcions que pautin el pensament. No un saber instrumental sinó un pensament propi. Practicar educació com a inclusió en un món comú.
Aquesta experència definida com a palpable i realitzable en el nostre món. Aquí trobem conexió amb l'acció responsable, situada dins un context que l'enmarca. Fins a quin punt la nostra voluntat es troba induïda per corrents que ens transposten a fer coses que 'no volem'? En aquest punt es produeix una dissolució de responsabilitats que deixa pas a la indiferència?
El treball de la identitat personal en els nostres fills passaria per fer-los gestors concients de la seva diferència, vers la homogeneització a que es veuen sotmesos en el món consumista actual. El futur subjecte de la era de la informació (els nostres fills) hauria de ser moldeable i adaptable segons necessitats de mercat... i això executat mitjançant la publicitat. Però nosaltres hauríem de poder inscriure a aquests futurs subjectes en un "marc durable", constituït per objectes culturals sòlids, que els féssin explíctitament autònoms dins de la seva divesitat.
Arendt parla d'educació com a possibilitat de recostruïr el món comú. Aixó vol dir dipositar sobre els nostres fills aquesta responsabilitat. En consequència els hem de donar eines. Hem de donar-lis un món, una estructura que ells acceptin (això és feina nostra) i amés eines per poder fer el seu.
En aquest article es tracta també el concepte d'autoritat com a concesió, mai com a imposició. Sempre preservant allò nou que aporta cada nen.
Penseu Arendt com a una figura que visqué i patí la segona guerra mundial.
Moltes gràcies als autors d'aquest text per compartir-ho amb tots nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada