L'escola del segle XXI. Estudi de la Fundació Jaume Bofill

Recomanem l'estudi publicat per la Fundació Jaume Bofill en el que es tracta la importància de les famílies a l'escola.

L’escola del segle XXI. Una mirada des de la societat civil
Mireia Civís i Zaragoza, Jordi Riera i Romaní, Annabel Fontanet i Caparrós, i Elena S. Ojando i Pons


Pots llegir-ho en aquest enllaç:
http://www.fbofill.cat/intra/fbofill/documents/publicacions/505.pdf

A continuació destaquem uns fragments:

Ara bé, si els reptes educatius són cada cop més exigents i complexos vol dir que caldrà trobar fórmules també exigents i complexes que hi donin resposta, fórmules que no podrà trobar l’escola en solitari. De fet, si l’escola segueix tancada i centrada en si mateixa corre el risc de col·lapsar-se davant de tanta exigència i demanda. Si l’escola segueix entenent les demandes que es fan a l’educació com a demandes que ha d’assumir en solitari, tot contribuint que aquells qui deleguen responsabilitats sentin legitimada la seva actitud, probablement no se’n sortirà. És per això que d’un temps ençà es parla de la necessària coresponsabilitat educativa en què escola, família i els diversos agents educatius del territori han de realitzar un treball educatiu conjunt. És justament des d’aquest discurs de la coresponsabilitat que ens sembla que no podem oblidar tots aquells sectors que potser no estan considerats com a clarament educatius però que en canvi tenen un impacte clar i definitiu en l’educació. Si ens centrem només en aquells agents que desenvolupen una tasca educativa en exclusiva, en aquells agents amb una especificitat educativa manifesta, tornarem a oblidar agents d’aquesta xarxa de coresponsabilitats que hem esmentat. És més, darrerament hi ha diversos sectors socials –no clarament educatius– que han emès diferents informes entorn a l’educació, fet que palesa el seu interès pel món educatiu. Així doncs, des d’una comprensió del moment social complexa i des d’una “comprehensió”holística de l’educació resulta imprescindible superar dicotomies i integrar tots els agents que d’una manera o altra tenen impacte o relació amb el món de l’educació d’avui. (p.14)

(...)

 Finalment, es descriu el sistema educatiu en termes generals, veient l’escolamajoritàriament com a pedra angular per al desenvolupament del país, com unespai privilegiat, amb un gran potencial educatiu i amb evidents funcions de cairesocial que contribueixen a la socialització, a la convivència i a la cohesió social,però justament per aquests motius es considera que ha de canviar substancialment.En aquesta direcció, un agent (des del sector dels serveis a les persones/serveis socials) fa èmfasi a constatar que actualment hi ha una crisi institucionalde l’escola que és més de “sentit”, i superar-la hauria de ser el principal repteatès que s’ha convertit en un punt feble clar de l’escola en el si de la societat.D’aquesta manera, es constata una tendència per part dels agents a considerarque s’ha de replantejar i repensar el sistema educatiu, ja que la realitat social ho imposa. I fins i tot hi ha qui considera (des del sector de l’economia i finances)que hi hauria d’haver una revolució educativa, manifestant així un plantejamentmés “rupturista” que expressa la necessitat de canviar el sistema educatiu partintde zero, tot i que no s’acaba de concretar la idea. (p.36)

Fitxa bibliogràfica
L'escola del segle XXI. Una mirada des de la societat civil 
Autor/s: Mireia Civís i Zaragoza, Jordi Riera i Romaní, Annabel Fontanet i Caparrós, i Elena S. Ojando i Pons
Col·lecció: Informes Breus
Núm.: 19
Nombre de pàgines: 59

Mark Rothko

Teresa Forcades: "El capitalisme no és ètic"

Metgessa, monja benedictina i decidida activista social, Teresa Forcades fa una crítica ètica al capitalisme i diu que estem en una dictadura financera que en els últims anys ha segrestat la democràcia. Segons ella, quan un govern actua contra l'interès general dels ciutadans cal respondre amb mesures pacífiques, com ara una vaga general indefinida. Es pregunta com és possible que no es pugui tocar el principi del màxim benefici econòmic i en canvi sí que es pugui desmantellar l'estat del benestar. Comparteixo la seva argumentació i penso que és un exemple d'activisme a seguir. Ens haurien de gobernar persones com aquesta. Hi ha alternativa. Ignasi

La revolució virtual - cap. 4: Homo interneticus

Ahir vaig veure aquest video i penso que  ens toca tant a pares com a educadors. No conec el contingut dels previs (aquest és el quart d'una sèrie). Espero us faci pensar com a mí.

-----------------

Transcorreguts vint anys de la invenció de la World Wide Web, aquesta nova i rigorosa sèrie de BBC Two, produïda en associació amb The Open University, fa un balanç del seu profund impacte i analitza la manera com, per bé o per mal, la revolució digital està transformant les nostres vides.

A través de quatre episodis temàtics, la periodista i acadèmica Dra. Aleks Krotoski recorre el planeta d'un cap a l'altre per copsar el significat d'un fenomen que ho està reestructurant tot: des de la manera com aprenem a la manera com comprem, com votem i com fem amics. La sèrie revela fets sorprenents sobre la manera com la web està renovant la nostra societat, la nostra economia i potser fins i tot els nostres cervells, segons un experiment únic dut a terme expressament pel programa.

Per primer vegada en una televisió britànica, la sèrie aplega els noms més rellevants de la xarxa. Des del seu inventor, Tim Berners-Lee, fins al fundador de Facebook, Mark Zuckerberg, des del creador de Viquipèdia, Jimmy Wales, fins al cap d'Amazon, Jeff Bezos, així com pioners de la web, com el lletrista de Grateful Dead, John Perry Barlow, i el cofundador d'Apple, Steve Wozniak, però també barons dels mitjans digitals, com Arianna Huffington i els fundadors de Twitter, Biz Stone i Evan Williams. Aleks parla amb colossos de la xarxa, com Al Gore i Bill Gates, però també amb els inspiradors britànics de la web, Martha Lane Fox i Stephen Fry. Un exèrcit de blocaires i comentaristes l'ajuden a examinar la manera com la web ha canviat el món on vivim, incloent-hi destacats evangelistes en línia, com ara Chris Anderson i Clay Shirky, i crítics mordaços, com Andrew Keen i Lee Siegel.

Leslie Budd, professora d'empresa social de l'Open University Business School, opina: "The Virtual Revolution, la nova sèrie en quatre entregues coproduïda per la BBC i l'Open University, s'ha convertit ja en una altra referència de la televisió i l'educació públiques.