L'escola del segle XXI. Estudi de la Fundació Jaume Bofill

Recomanem l'estudi publicat per la Fundació Jaume Bofill en el que es tracta la importància de les famílies a l'escola.

L’escola del segle XXI. Una mirada des de la societat civil
Mireia Civís i Zaragoza, Jordi Riera i Romaní, Annabel Fontanet i Caparrós, i Elena S. Ojando i Pons


Pots llegir-ho en aquest enllaç:
http://www.fbofill.cat/intra/fbofill/documents/publicacions/505.pdf

A continuació destaquem uns fragments:

Ara bé, si els reptes educatius són cada cop més exigents i complexos vol dir que caldrà trobar fórmules també exigents i complexes que hi donin resposta, fórmules que no podrà trobar l’escola en solitari. De fet, si l’escola segueix tancada i centrada en si mateixa corre el risc de col·lapsar-se davant de tanta exigència i demanda. Si l’escola segueix entenent les demandes que es fan a l’educació com a demandes que ha d’assumir en solitari, tot contribuint que aquells qui deleguen responsabilitats sentin legitimada la seva actitud, probablement no se’n sortirà. És per això que d’un temps ençà es parla de la necessària coresponsabilitat educativa en què escola, família i els diversos agents educatius del territori han de realitzar un treball educatiu conjunt. És justament des d’aquest discurs de la coresponsabilitat que ens sembla que no podem oblidar tots aquells sectors que potser no estan considerats com a clarament educatius però que en canvi tenen un impacte clar i definitiu en l’educació. Si ens centrem només en aquells agents que desenvolupen una tasca educativa en exclusiva, en aquells agents amb una especificitat educativa manifesta, tornarem a oblidar agents d’aquesta xarxa de coresponsabilitats que hem esmentat. És més, darrerament hi ha diversos sectors socials –no clarament educatius– que han emès diferents informes entorn a l’educació, fet que palesa el seu interès pel món educatiu. Així doncs, des d’una comprensió del moment social complexa i des d’una “comprehensió”holística de l’educació resulta imprescindible superar dicotomies i integrar tots els agents que d’una manera o altra tenen impacte o relació amb el món de l’educació d’avui. (p.14)

(...)

 Finalment, es descriu el sistema educatiu en termes generals, veient l’escolamajoritàriament com a pedra angular per al desenvolupament del país, com unespai privilegiat, amb un gran potencial educatiu i amb evidents funcions de cairesocial que contribueixen a la socialització, a la convivència i a la cohesió social,però justament per aquests motius es considera que ha de canviar substancialment.En aquesta direcció, un agent (des del sector dels serveis a les persones/serveis socials) fa èmfasi a constatar que actualment hi ha una crisi institucionalde l’escola que és més de “sentit”, i superar-la hauria de ser el principal repteatès que s’ha convertit en un punt feble clar de l’escola en el si de la societat.D’aquesta manera, es constata una tendència per part dels agents a considerarque s’ha de replantejar i repensar el sistema educatiu, ja que la realitat social ho imposa. I fins i tot hi ha qui considera (des del sector de l’economia i finances)que hi hauria d’haver una revolució educativa, manifestant així un plantejamentmés “rupturista” que expressa la necessitat de canviar el sistema educatiu partintde zero, tot i que no s’acaba de concretar la idea. (p.36)

Fitxa bibliogràfica
L'escola del segle XXI. Una mirada des de la societat civil 
Autor/s: Mireia Civís i Zaragoza, Jordi Riera i Romaní, Annabel Fontanet i Caparrós, i Elena S. Ojando i Pons
Col·lecció: Informes Breus
Núm.: 19
Nombre de pàgines: 59

Mark Rothko