Observarem, també, si el mestre connecta el que explica a classe amb el que ells viuen a casa i al carrer. Observarem si el mestre sap callar i conduir la conversa que s’ha d’establir a l’aula.
Observarem si es permet que els que saben una cosa l’ensenyin als altres. Observarem que si es donen notes numèriques i el mestre dubta entre un set o un set i mig posa un set i mig. Observarem si els nens i les nenes canten també quan no hi ha la mestra de música.
Observarem també...
Observarem si els papers penjats a les parets estan ben posats, si els lavabos estan nets, si al pati els papers són dins les papereres i les bates penjades per les vetes. Observarem si és un costum a l’aula i fora de l’aula donar les gràcies, i si saben riure junts. Observarem si pares, mestres i alumnes se saluden quan es troben al pati. Observarem si hi ha un espai de conversa per crear discurs al voltant dels conflictes seriosos. Observarem si als documents de l’escola apareixen paraules com tendresa, carícia, escolta, valor de les mirades, ètica, estètica, utopia, avaluació contínua, autoavaluació, coavaluació, participació, etc. Observarem, a més, si quan un nen fa una malifeta el mestre mira de resoldre-la sense que el nen en qüestió hagi de perdre hores al passadís. Observarem si es llegeix el context per entendre el text. Observarem si quan hi ha una activitat col·lectiva els grans ajuden els petits. Observarem si quan arriba un nen nou a l’escola té un padrí a la classe. Observarem si hi ha ulls a la classe que interroguin els ulls del
mestre quan expressen tristesa.
Sí. Coses com aquestes també les hauríem d’observar. Això sí, per poder fer-ho ens cal disposar d’alguna cosa més important que un complicat aplicatiu.
Jaume Cela – Juli Palou . Diari ARA del 8 / 2 / 2014
Aportació de Lluis Parra Serra, Cap d'Estudis de l'Escola Parc de la Ciutadella
