Espai d'interacció obert a totes les famílies de l'Escola Parc Ciutadella
PARTICIPACIÓ FAMILIAS PEC
PARTICIPACIÓ FAMILIAS PEC // Com ja sabeu l’escola es troba en un procés de reelaboració del Projecte Educatiu del Centre (PEC). Des de la junta de l’AMPA creiem que aquest és un bon moment per reforçar i aprofundir en la participació de les famílies a l’escola.
Article super interessant d'en Vicenç Navarro que analitza l'entorn cultural en el que estan immersos, o millor dit al que estan exposats els nostres fills. Per reflexionar tots junts.
"Este artículo critica la masiva influencia de los medios
televisivos y los videojuegos, que transmiten valores dañinos y
perjudiciales para la infancia y la sociedad, y que están configurando
un futuro neoliberal sumamente perjudicial para el bienestar de la
población.
Es el equivalente al “fast food” (comida basura) en el mundo psicológico, cultural e intelectual."
Molt burocràtic, i l'escola s'apalanca. I, a més, ens equivoquem si
pensem que el sistema educatiu només inclou l'escola, perquè té tres
potes: escola, família i societat. A Finlàndia tenen bons resultats
perquè les famílies creuen que el bé més preuat que han de transmetre
als infants és l'educació.
També ho pensem, això, nosaltres.
Sí, però després no ho fem. A Finlàndia els adults prediquen amb
l'exemple i es formen permanentment. Més del doble d'adults en formació
permanent que la mitjana de l'OCDE. I després el prestigi. A Finlàndia
ser mestre és un honor i, en cas de conflicte, els pares els respecten.
Els polítics que tenen la carrera de mestre són més ben valorats. Aquí, i
ho dic clarament, no ens sentim reconeguts.
I la societat finlandesa com hi ajuda?
Home, té uns horaris que permeten arribar a casa a una hora decent, i que puguis estar llegint amb el nano.
Aquí és una vergonya: nens que arriben d'un entrenament a les deu.
I és que potser a les nou no hi ha ningú a casa... Per què els hem
tingut, si no, els fills? I ens sentim malament perquè no podem
estar-hi. No és que no vulguem, és que no podem! L'estat del benestar
nòrdic vol dir, entre altres coses, que has de poder arribar a casa
d'hora i tenir una vida social.
Vostè va fer la tesi doctoral sobre la formació dels mestres finlandesos i la va qualificar d'extraordinària.
Tenen una nota de tall de 9,5. I, després, encara els fan proves
d'idoneïtat. Busquen persones sensibles, empàtiques amb la canalla, que
hagin estat en un esplai o una ONG... I, si no, que facin enginyeria o
medicina... Cobren uns 1.600, 1.800 euros, i tenen antiguitat. El
prestigi d'un mestre a Finlàndia equival al d'un enginyer aquí."
Posem a la vostra disposició la carta en la que la FAPAC (Federació d'Associacions de Mares i Pares d'alumnes de Catalunya) ens informa dels resultats de les enquestes fetes per les AMPAs sobre les beques de menjador atorgades a Catalunya aquest cicle escolar.
Ponemos a vuestra disposición la carta en la que la FAPAC (Federació d'Associacions de Mares i Pares d'alumnes de Catalunya) nos informa de los resultados de las encuestas realizadas por las AMPAs sobre las becas de comedor otorgadas en Cataluña este ciclo escolar.
La FaPaC alerta que més de 17.000 nens i nenes, el 40% dels escolars, han quedat exclosos de les beques menjador.
•Els ajuts només cobreixen les necessitats d'un 10% d'alumnat en risc d'exclusió social. •La lamentable gestió de les beques s'uneix a un pressupost insuficient (34 milions d'euros) i a la manca de celeritat per atendre els nens necessitats.
Us informem que la FaPaC vam fer una roda de premsa el passat 13 de novembre per denunciar públicament que al 43% dels 40.774 nens i nenes que han sol·licitat una beca menjador per aquest curs 2013-2014 se'ls hi ha denegat, és a dir, a 17.403 escolars a tot Catalunya. Aquesta denúncia ha estat possible gràcies a les valuoses informacions que les AMPA com vosaltres ens heu facilitat i a les dades dels consells comarcals que hem recollit per elaborar un Informe beques menjador que podeu consultar a través d'aquest enllaç:
http://www.fapac.cat/webfm_send/2685 Per territoris, al Gironès el 30,98% de sol•licituds s'han denegat, al Segrià el 48,29% i al Tarragonès el 59,68%. A les comarques barcelonines, les comarques amb més ajuts denegats són: Bages (53,69%), Vallès Oriental (52,98%), Vallès Occidental (48,46%), Anoia (48,03%), el Baix Llobregat (39,9%). La FaPaC ha alertat que aquestes dades són preocupants i inadmissibles, més encara després d'escoltar el compromís del govern de la Generalitat d'atendre les necessitats alimentàries de tots aquells alumnes en situació de pobresa i amb dèficit d’alimentació. L'anunci de la conselleria d'Ensenyament ha quedat en paper mullat mentre que la situació continua sent crítica per a milers de nens i nenes que no tenen garantit l'àpat del menjador escolar i que continuen desatesos. Les 23.371 beques concedides fins ara són del tot insuficients: només prop del 10% dels escolars en risc d'exclusió social tenen cobertes les seves necessitats a través d'aquest ajut. La FaPaC ha reclamat públicament als consells comarcals i a Ensenyament la màxima transparència i celeritat en aquest tema, ja que és inadmissible que dos mesos després de l'inici de curs encara no s'hagin fet públiques totes les resolucions dels ajuts ni s'hagin revisat les peticions denegades. El retard en els pagaments de la Generalitat corresponents a beques menjadors és un altre dels greus problemes que es repeteix cada curs i que és necessari resoldre. En la majoria dels casos, les AMPA i els ajuntaments estem avançant els diners per tal de garantir el funcionament dels menjadors a les escoles. Des de FaPaC proposem com a alternativa de gestió de les beques que sigui l'Agència Tributària -que té les dades de les famílies amb necessitats socials- qui s'encarregui de pagar les beques un cop detecti menors en situació de risc d'exclusió social i no, com passa ara, obligar les famílies, els consells comarcals i les escoles a marejar tones de paper amb dades que en la majoria de casos la mateixa administració ja coneix i que evidencia una mala gestió dels ajuts. La federació fa una crida a treballar de manera conjunta i coordinada entre les diferents administracions -local, Generalitat i estatal- en les seves àrees de benestar social, d'educació i de salut, i que tingui present la feina que fa el tercer sector en aquesta àrea per tal d'aconseguir una política harmònica. L'administració ha de ser qui detecti les necessitats, posar-hi recursos i cobrir-les i no, com ara, esperar a què les famílies necessitades demanin l'ajut, ja que moltes vegades aquesta demanda no es produeix per diverses raons. Barcelona, novembre de 2013
